AZDABE (VALENCIA)


Clares aigües murmuren golpejant les roques cants d´amor, música suau la del senyorial Menestral. Transparent y càlida nit, mostra la bellessa de la blanca llum amb la que la mare lluna cubreix tot el que ens envolta. Aus de la nit que volen amb llibertat, perseguint a la seua parella, compartint el cel entre els dos y allí la meva amada la estrella amgada deixa caure aquesta nit una llàgrima que em banya la cara, plora el cel pel terra com l´home per la seua estimada. Una nit com aquesta corría per entre les flors d´un inmens jardí, no era reial tanta bellessa, marxitaba fins la flor més preciosa. Els seus negres i oscurs ulls univers de llum miraven apenats el pas d´una estrella fugaz, un parpadeig i desaparegué el la inmensitat de l´espai.

Rapit com el vent corregué el meu cavall.

M´ha sorprés sentat en aquesta roca, la llum de un nou día, he pasat la nit mirant les estrelles amb la seva companyía.

Ací, en lo alt d´aquesta muntanya mirava el meu senyor les meravelles d´aquesta vall celestial. Nombrossos naiximents d´aigua, dibuixavn transparents camins entre les muntanyes enverides pels vells pins, perfums que ningún ser humà mai no ha pogut imitar, romer, timo, aromes que Deu ens va donar. Cada nit mirava d´ací aquell poblat musulmà, on enrrere dels murs del gran palau palpitava el cor que el va cautivar.

Noble entre els nobles, sang guerrera banyava les seves bondadoses venes. Mai en mil i una batalla havía derramat una gota de sang més de la que fora menester, respeta per l´enemic, admirat pels que lluitaven al seu costat, feia servir l´espassa per engrandir el nom de Deu. El seu nom era cantat en tota Castella, al rene d´Argó i temut a les muralles de Granada.

Us dec narrar doncs la història del meu noble senyor, i la conquesta d´un cor.

La cort es va vestir de gala per tributar omenatge a aquell jove capità, mal somni de l´ejercit musulmà. Tots dos plegats el regne d´Aragó i Castilla en tant asenyalat día. Les mijors espasses, els millor cavallers, arques i llancers dels dos regnes, lluitaven en un convat singular, el premit, escollir una de les dames que sentada al costa del seu pare, esperava impacient la mà d´un fort cavaller que la traguera a ballar.

Ulls clars enverdits pel sol, el cabell oscur i llarc, es confundía amb el negre de la capa, calces cusides amb or i al pit una gran torre, escut de la seva descendencia, bordat amb fil de plata.

El matí va transcorre entre jocs malabars, tornejos, i els cants dels trovadors.

Cada cavaller agafat del braç per una bonica dama entraven a la catedral, l´altar era un bosc de flors i colors als seu peu cuatre trons separats per ún principal. No cavía ningú més al recinte sagrat, fins el carres eren plens de gent per veure al seu heroï.

El murmull de la gent ha parat, tuthom en peu. Apareixen dos flares portant llàmpares d´incens, seguint l´estela del fum el bisbe acompanyat pels represenants reials.

Han acabat els ressos. Del primer banc de l´esglesia s´alça amb el cap acaxat el meu senyor, tuthom es quedà engenollat.

Amb la biblia en la mà fa jurament de lleialtat a les dues corones i a Deu. Deprés amb aigua sagrada es beneit. Una espassa en cada muscle, una de cada rei, una corona d´espines al cap, unes paraules i ja es nombrat cavaller de Deu.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: